Glossari
"Happening"
Un "happening" és un event dins de l'àmbit de la música, el teatre, o les arts plàstiques on es caracteritza per la participació esponània o del públic.
"Performance"
És bàsicament una obra o actuacció artística basada en un tipus d'espectacle.
Instal·lació
Es pot considerar un montatge o conjunt de coses instalades en un mateix lloc.
"Net Art"
El "net art" engloba un conjunt de pràctiques artístiques específiques d'internet on l'espai de treball és situat a les xarxes socials o a internet.
Art Conceptual
L'art conceptual és considerat un moviment artístic on el concepte té prioritat sobre l'objecte. El seu propòsit és afavorir els processos de reflexió intel·lectual per sobre de l'estimulació de sensacions visuals.
Art contemporani
És una expressió per designar obres d'art que han estat creades a partir de l'any 1960. Destaca un caràcter estètic apart de l'històric
ISO
L'escala de sensibilitat fotogràfica, físicament es defineix la sensibilitat com la inversa de l'entrada necessària per obtenir una resposta per defecte en un sistema. En fotografia l'entrada és l'exposició i la sortida és la densitat obtinguda.
Extimitat
L'extimitat és la paradoxa segons la qual la intimitat perd el caràcter privat per esdevenir pública; la nostra privacitat ha esdevingut tan important que cal mostrar-la, sobretot l'exposició a les xarxes socials de la intimitat per buscar l'aprovació dels altres.
Obturació
Velocitat d'obturació o, més exactament, temps d'exposició, és un concepte de la fotografia que fa referència al període durant el qual l'obturador d'una càmera fotogràfica està obert. S'expressa segons i fraccions de segons, per la qual cosa en realitat s'està parlant de temps i no de velocitat.
Pictorialisme
El pictorialisme és un corrent fotogràfic de pretensions artístiques que es desenvolupa a nivell mundial entre finals dels anys 1880 i el final de la Primera Guerra Mundial. El nom del moviment deriva del terme anglès picture (imatge, quadre, pintura, fotografia) i no de paint ('pintura'), raó per la qual resulta erroni parlar de fotografia pictòrica, termes que vindrien a referir-se a la fotografia academicista, corrent que sí que es troba molt relacionat amb la pintura.
Llenguatge audiovisual
El llenguatge audiovisual és un sistema de comunicació multisensorial basat en un conjunt de recursos expressius que es transmeten a través de l'ús de les tecnologies de la informació com els videos i àudios.
Corrents artístiques
És un moviment artístic que es dona en certa època, i per lo general agrupa a diversos artistes que dins les seves obres tenen característiques similars.
Distància focal
La distància focal és la distància entre el centre òptic d'una lent i el punt on la imatge queda projectada, o bé la distància entre el centre òptic i el punt on convergeixen les prolongacions dels raigs de llum, si es tracta d'una lent divergent.
Diafragma
En fotografia el diafragma és l'estrenyiment variable per mitjà d'un sistema de làmines fines que, situat entre les lents de l'objectiu, permet graduar la quantitat de llum que entra a la càmera.
Nova Objectivitat
La Nova Objectivitat va ser un moviment cultural que va sorgir a Alemanya després de la Primera Guerra Mundial. Es va fer en front a l'expressionisme, retornant a la figuració realista i a la plasmació objectiva de la realitat, amb un marcat component social i reivindicatiu. Es va desenvolupar entre el 1918 i el 1933. Va desaparèixer amb d'adveniment del nazisme.
Fotoperiodisme
El fotoperiodisme, és un gènere de fotografia i també de periodisme. Els professionals que s'hi dediquen són coneguts generalment com a fotoperiodistes o reporters gràfics, i solen ser fotògrafs o periodistes especialitzats en aquesta disciplina; el reportatge fotogràfic és la història que expliquen amb fotografies, a partir d'un determinat succés i de l'impacte que aquest causa en la gent.
Fotomuntatge
El fotomuntatge és un retoc fotogràfic consistent en la unió de fotografies o parts de fotografies o productes impresos en un collage. Va ser introduït pels dadaistes com a mitjà artístic en els anys 1920. Una de les principals vies d'aplicació del fotomuntatge durant la dècada dels 1920 i dels 1930 va ser la publicitat i la producció gràfica en general.
Dadaisme
El dadaisme va sorgir com una resposta a l'absurditat de l'enfrontament bèl·lic que assolava Europa, als interessos burgesos que havien inspirat el conflicte i a la rigidesa intel·lectual opressiva tant en el món de l'art com en els aspectes quotidians de la societat d'aquell temps.a ser un moviment intel·lectual, literari i estètic d'avantguarda, desenvolupat entre el 1916 i el 1925, precedent immediat del surrealisme.
Nova visió
La Nova Visió considera la fotografia com una pràctica artística autònoma amb les seves pròpies lleis de composició i il·luminació, a través de la qual l'objectiu de la càmera es converteix en un segon ull per poder mirar el món. Aquesta nova mirada es basa en l'ús d'enquadraments sorprenents, en la recerca del contrast en les formes i en la llum, en l'ús de plànols en picat i contrapicat, etc.
Futurisme
El futurisme és un dels primers moviments de l'avantguarda artística. Procedeix del cubisme i és el primer moviment artístic que s'organitza com a tal, es reconeix i es defineix amb un manifest.
Surrealisme
El surrealisme, també conegut com a suprarealisme o superrealisme, és el moviment d'avantguarda més important del període d'entreguerres, i molt possiblement el més influent de tots aquests.
Fotografia d'autor
"El producte més habitual de la Fotografia d'autor és l'assaig fotogràfic, sigui aquest publicat o exposat. Al segle XX, el periodisme fotogràfic deriva de produccions per encàrrec i temes específics a una forma més artísticament completa, on el fotògraf, amb l'objectiu d'un llibre o una exhibició, produeix una sèrie d'obres amb certa coherència estètica, deixant totalment la intenció objectiva de la fotografia i aportant tota la seva subjectivitat. "
Fotografia humanista
La fotografia humanista manifesta el sistema filosòfic Il·lustració en la pràctica documental social basada en una percepció del canvi social.
Acció
Són pel·lícules fetes amb la finalitat de provocar adrenalina en la audiència. Estan abarrotades d’un moviment sense descans i un ritme espectacular. Normalment l’argument es basa amb un “bons contra dolents”, el personatge principal acostuma a ser un heroi o heroïna. Té moltes acrobàcies físiques i persecucions, sense cap moment de calma.
Aventures
Tot i semblar similar al gènere d’acció, el cinema d’aventures inclou noves experiències i situacions en llocs exòtics i llunyans on esdevenen les aventures.
Un tema recurrent en les pel·lícules d’aventures és que els protagonistes abandonen la seguretat de casa i tot allò que els resulta conegut per embarcar-se en un viatge o missió que els farà viure aventures inimaginables.
Un altre diferència amb les pel·lícules d’acció és que afavoreixen una trama amb un ritme de continu i sense tanta acció constant.
Fantasia
Són pel·lícules que inclouen elements màgics o fantàstics a la seva trama, és a dir, té elements irreals que no podem trobar a la nostra vida diària.
Podem distingir entre subgèneres: la alta fantasia i la baixa fantasia.
L’alta fantasia és on es crea un món totalment nou amb base màgica i fantàstica. No té la necessitat de seguir les normes de món actual i dona una gran llibertat estètica a l’hora de crear noves criatures i escenaris.
La baixa fantasia és aquella que es situa al nostre món, seguint les seves regles, però amb elements màgics innovadors.
Terror
El seu objectiu és causar por, pànic, angoixa, preocupació i horror en l’espectador.
Els seus guions es basen en fonts literàries, llegendes o elements paranormals. El seu argument ens presenta una situació normal que ha estat capgirada per una personatge o entitat maligna que farà la vida impossible als protagonistes. Un recurs que s’acostuma a utilitzar en aquest gènere són els jumpscares –aparicions inesperades d’essers espantosos en primer pla a la pantalla—.
Un altre recurs per provocar por en l’espectador és la foscor i el no ensenyar mai el monstre al complet o durant massa temps.
"Street photography"
La fotografia de carrer és la fotografia protagonitzada per la condició humana en llocs públics. No requereix la presència d'un carrer ni d'un entorn urbà.
Escola de Düsseldorf
És el nom assignat als fotògrafs que van estudiar amb Bernd i Hilla Becher a l'Acadèmia de Belles Arts de Düsseldorf durant la dècada de 1970. Aquest grup es va dedicar a les imatges industrials en blanc i negre de la tradició alemanya anomenada nova objectivitat.
Provoke
Va ser una revista experimental de fotografia de premsa petita japonesa fundada el 1968 pels crítics / fotògrafs Kōji Taki i Takuma Nakahira, el fotògraf Yutaka Takanashi i l'escriptor Takahiko Okada.
Bèl·lic
El cinema bèl·lic és un gènere cinematogràfic el qual té com a argument principal la guerra. És un gènere cinematogràfic que s’ha utilitzat amb fins propagandístics per la seva capacitat d’arribar a grans masses. Per tant pren força i una finalitat que va més enllà de l’entreteniment o informació en temps de conflictivitat (Segona Guerra Mundial, Guerra de Corea, Guerra del Vietnam, etc).
Generalment és considerat un subgènere d’ambientació relacionat amb ell cinema d'aventures, el cinema històric i el documental.
Catastròfic
El seu argument gira en torn a una catàstrofe imminent o que està succeint en aquells moments. Pot abastar una regió o a tota la espècie humana, però està clar des d’un principi que tindrà conseqüències nefastes, a vegades fins al punt d’aniquilar la humanitat.
Alguns exemples de cinema de catàstrofes són: incendis, terratrèmols, naufragis, tsunamis, col·lisions d’asteroides contra la Terra...
Les pel·lícules segueixen les accions d’un personatge per evitar, escapar o resistir les conseqüències de la catàstrofe.
Manté la intriga fins al final per saber si el personatge acabarà bé o no.
Musical
Gènere cinematogràfic el qual inclou peces musicals en repetides ocasions. Aquestes peces musicals sovint són acompanyades d’una coreografia. Tot i que en un inici la música tenia com a finalitat impressionar sense estar lligada a la trama, amb el pas dels anys han aconseguit narrar els esdeveniments a través de cançons i no de diàlegs o monòlegs
Thriller
El guió i els personatges giren entorn aquesta intriga.
Té un ritme ràpid i molta acció. S’utilitzen tècniques com cliffhangers per potenciar l’efecte de la intrica i mantenir al públic expectant en tot moment.
Vol provocar emocions fortes al espectador a més a més d’un interès de caràcter intel·lectual per resoldre el misteri abans que els personatges.
Western
Són aquelles pel·lícules situades a Estats Units durant els segle XIX, concretament al Far West (d’aquí ve el nom).
Els elements comuns és que totes elles estan situades en territoris inexplorats en els quals s’està intentant construir una nova societat. Molts cops apareix la amenaça dels indis i els duels de pistoles. També hi ha un esment als bandits i als crims que es duien a terme. Totes elles tenen una estètica semblant caracteritzada pels vaquers muntats a cavalls, el desert, els indis, els pistoles i les edificacions petites i de fusta.
Gèneres cinematogràfics
Acció
Són pel·lícules fetes amb la finalitat de provocar adrenalina en la audiència. Estan abarrotades d’un moviment sense descans i un ritme espectacular. Normalment l’argument es basa amb un “bons contra dolents”, el personatge principal acostuma a ser un heroi o heroïna. Té moltes acrobàcies físiques i persecucions, sense cap moment de calma.
Bèl·liques
El cinema bèl·lic és un gènere cinematogràfic el qual té com a argument principal la guerra. És un gènere cinematogràfic que s’ha utilitzat amb fins propagandístics per la seva capacitat d’arribar a grans masses. Per tant pren força i una finalitat que va més enllà de l’entreteniment o informació en temps de conflictivitat (Segona Guerra Mundial, Guerra de Corea, Guerra del Vietnam, etc).
Generalment és considerat un subgènere d’ambientació relacionat amb ell cinema d'aventures, el cinema històric i el documental.
Ciència ficció
Les històries es situen en un futur més o menys pròxim en el qual degut als canvis científics i tecnològics hi ha una nova realitat d’àmplies possibilitats.
Allà esdevenen fenòmens acostumen a incloure: viatges intelestelars, alienígenes, societats utòpiques, robots, naus espacials, noves tecnologies...
La diferència amb la fantasia és que té una base científica i no pas màgica, per tant, tot i que actualment sigui ficció, en un futur podria ser realitat.
Molts cops s’han utilitzat com a crítica a la societat actual per donar a entendre quin serà el resultat dels nostres hàbits ni no fem res per canviar-los.
Documental
Retrata fets reals, sense ficcions. Apropa els espectadors a la realitat amb un conjunt de vídeos, imatges sons i texts. Pot representar històries particulars o col·lectives i planteja discursos socials. Té finalitat didàctica.
Drama
Ens presenta un conflicte entre diversos protagonistes, d’un sol protagonista amb l’entorn o amb si mateix. Acostumen a ser seriosos i realistes. Tant els escenaris com les situacions que ens presenten són prou semblants a la nostra vida diària com per evocar una resposta emocional.
El seu punt principal es desenvolupar les interaccions humanes i donar peu de conversa a per què som com som i sentim el que sentim.
Tenen molts subconjunts que fan que algunes es centrin en la comèdia, la acció o els efectes especials.
Musical
Gènere cinematogràfic el qual inclou peces musicals en repetides ocasions. Aquestes peces musicals sovint són acompanyades d’una coreografia. Tot i que en un inici la música tenia com a finalitat impressionar sense estar lligada a la trama, amb el pas dels anys han aconseguit narrar els esdeveniments a través de cançons i no de diàlegs o monòlegs
Thriller
D'un mateix element: la intriga. El guió i els personatges giren entorn aquesta intriga.
Té un ritme ràpid i molta acció. S’utilitzen tècniques com cliffhangers per potenciar l’efecte de la intrica i mantenir al públic expectant en tot moment.
Vol provocar emocions fortes al espectador a més a més d’un interès de caràcter intel·lectual per resoldre el misteri abans que els personatges.
Terror
El seu objectiu és causar por, pànic, angoixa, preocupació i horror en l’espectador.
Els seus guions es basen en fonts literàries, llegendes o elements paranormals. El seu argument ens presenta una situació normal que ha estat capgirada per una personatge o entitat maligna que farà la vida impossible als protagonistes. Un recurs que s’acostuma a utilitzar en aquest gènere són els jumpscares –aparicions inesperades d’essers espantosos en primer pla a la pantalla—.
Un altre recurs per provocar por en l’espectador és la foscor i el no ensenyar mai el monstre al complet o durant massa temps.
Aventures
Tot i semblar similar al gènere d’acció, el cinema d’aventures inclou noves experiències i situacions en llocs exòtics i llunyans on esdevenen les aventures.
Un tema recurrent en les pel·lícules d’aventures és que els protagonistes abandonen la seguretat de casa i tot allò que els resulta conegut per embarcar-se en un viatge o missió que els farà viure aventures inimaginables.
Un altre diferència amb les pel·lícules d’acció és que afavoreixen una trama amb un ritme de continu i sense tanta acció constant.
Catastròfic
El seu argument gira en torn a una catàstrofe imminent o que està succeint en aquells moments. Pot abastar una regió o a tota la espècie humana, però està clar des d’un principi que tindrà conseqüències nefastes, a vegades fins al punt d’aniquilar la humanitat.
Alguns exemples de cinema de catàstrofes són: incendis, terratrèmols, naufragis, tsunamis, col·lisions d’asteroides contra la Terra...
Les pel·lícules segueixen les accions d’un personatge per evitar, escapar o resistir les conseqüències de la catàstrofe.
Manté la intriga fins al final per saber si el personatge acabarà bé o no.
Comèdia
Són pel·lícules amb la intenció de provocar el riure en l’espectador. Són alegres i divertides, amb bromes i situacions exagerades amb la finalitat d’entretenir i ajudar a l’espectador a evadir-se del seu dia a dia.
Fantasia
Són pel·lícules que inclouen elements màgics o fantàstics a la seva trama, és a dir, té elements irreals que no podem trobar a la nostra vida diària.
Podem distingir entre subgèneres: la alta fantasia i la baixa fantasia.
L’alta fantasia és on es crea un món totalment nou amb base màgica i fantàstica. No té la necessitat de seguir les normes de món actual i dona una gran llibertat estètica a l’hora de crear noves criatures i escenaris.
La baixa fantasia és aquella que es situa al nostre món, seguint les seves regles, però amb elements màgics innovadors.
Romàntic
Es caracteritza per enfocar com a tema principal l’amor romàntic. Aquest pot prendre diferents punts de vista (triangle amorós, amor no correspost, amor impossible, poliamor...). El seu punt principal és la passió i emoció que prové d’aquest amor romàntic i mostrar com afecta als personatges. És un gènere que podem trobar com a subgènere en pel·lícules d’altres categories.
Pot basar-se plenament en la trama romàntic o tenir altres subtrames que l’acompanyen i li donen més dinamisme.
Històric
També anomenat cinema d’època. Té com a característica principal el fet de que la trama no està situada en el present sinó recrea amb fidelitat una època històrica del passat.
La trama pot ser imaginària o real. En ambdós casos els personatges són creïbles i versemblants fent-te pensar que tot i que no es real, podria haver passat allò que t’estan mostrant si s’haguessin donat les circumstàncies adequades.
Les trames poden ser: imaginaries, recreacions bibliogràfiques o reproduccions d’obres literàries d’època o narracions d’esdeveniments històrics.
Western
Són aquelles pel·lícules situades a Estats Units durant els segle XIX, concretament al Far West (d’aquí ve el nom).
Els elements comuns és que totes elles estan situades en territoris inexplorats en els quals s’està intentant construir una nova societat. Molts cops apareix la amenaça dels indis i els duels de pistoles. També hi ha un esment als bandits i als crims que es duien a terme. Totes elles tenen una estètica semblant caracteritzada pels vaquers muntats a cavalls, el desert, els indis, els pistoles i les edificacions petites i de fusta.