Neorealisme Italià
Context històric
Es situa a Itàlia després de la Segona Guerra Mundial. Va revolucionar ètica i estèticament el cinema de tot el món i va influir en literatura. Era un corrent bastant eclèctic.
- 1943: cau el règim feixista de Mussolini
- 1944: es proclama la República Italiana
- 1945: finalitza la Segona Guerra Mundial.
- Comença la reconstrucció del país des de la ruïna absoluta, social, econòmica...
Amb la caiguda del feixista s’elimina la censura cinemàtica. En el passat el cinema era tot igual, es feia servir com a eina propagandista i manipuladora incentivant la figura de Mussolini com al cap de tot.
Cinecittà: creador de cinema quan estava Mussolini, productora de cinema més avançada a tot el món.
Els cineastes es refugiaven amb les produccions americanes ja que no eren tant patriòtiques i mostraven un paradís a la terra. Era el referent que tenien els directors des de patits.
Tot i així no es sentien representats en el cinema americà. Leo Leonganesi va dir als directors que comencessin a filmar el que hi havia al carrer, la realitat
Característiques principals
Característiques Conceptuals
Punt de vista objectiu, directe. Rebutgen la màgia.
Ho volien representar tot tal i com era. No exclouen elements de la realitat.
Argument: era un tema social, proper a la classe treballadora. Plasmaven una transparència envers la realitat com mai s’havia mostrat, criticava la societat.
La figura del cineasta canvia, fan cinema per mostrar la realitat i mostrar les coses. Nens com a espectadors de com es el món. Van eliminar les regles estrictes del guió i feines servir la improvisació. Finals infeliços.
Fonamentalment dramàtiques i no comercials.
Característiques Formals
Els actors no eren professionals, explicaven la teva vida tal com eren, no actuaven. Pressupost baix, fer escenes llargues sense talls per expressar millor la realitat.
Aspectes tècnics: trames ambientades en els sectors més desafavorits. Actors professionals i no professionals. NO tenien recursos, per tant ambientades en ambients naturals.
Imatge i participació de la dona. Mitjans eren senzills i sobris a causa de la postguerra.
Llum natural. SO no en directe, ús del doblatge. Gravacions de mà. Sense disseny de producció i equip de producció semblant a dels documentals
Directors
Luchino Visconti, Roberto Rossellini, Vittorio di Sica, Giuseppe de Santis, Federico Fellini